Heràclit versus Parmènides

	Heràclit	Parmènides
Punts comuns	Abandonen fins a un cert punt la pregunta filosòfica del problema de l’arché per centrar-se en la seva unitat conceptual. La que pot descobrir el pensament, és a dir, el logos. Pensaven que la naturalesa té una raó general, que la raó humana pot reconèixer. Pensen també que aquest logos es manté ocult, cobert per l’aparença. Des d’aquest punt de vista podem parlar de dos punts de vista: la que perceben els sentits (aparent) i la que cal descobrir mitjançant la raó (autèntica).
Imatge de la realitat	Tot està en procés constant de canvi, la inestabilitat és llei de vida. Concep el món com un procés continu de canvis. La realitat està sotmesa a un incessant moviment (esdevenir) basat en la contradicció (lluita de contraris). L’única cosa estable és l’esdevenir mateix.	Els canvis visibles són una aparença que amaga una permanència més profunda. Creu en la immutabilitat radical de la realitat, és a dir, els canvis que afirma Heràclit són només aparences sensorials, la raó ens mena a negar-los.
Primer principi de la natura	El foc és la metàfora que expressa el seu pensament: totes les coses són flames d’un gran foc. Les flames, sempre en moviment, són processos o moments; però el foc, l’arché o principi de tot, perdura.	No creu en cap arché, però dedueix l'existència de l'ésser, al qual fa referència Parmènides és la realitat, i el concep com el quelcom corpori, limitat, compacte, in-engendrat i imperible, sense possibilitat de canvis ni moviments.
Com coneixem la realitat?	Els sentits capten el moviment, però només amb ajuda de la raó l’ésser humà pot comprendre que no hi ha res immutable. Aquesta successió de canvis està ordenada per una llei que s’escapa als sentits, només comprensible a través de la raó.	Diu que si els sentits ens diuen una cosa i la raó una altra, cal que em fiï més de la raó; els sentits ens enganyen força vegades, en canvi un raonament lògic mai enganya. Consegüentment, allò que jo penso amb rigor lògic, ha de ser real.
És possible i lògic el canvi?	El motor dels canvis és la lluita de contraris. Les mateixes coses produeixen efectes oposats; reconeixem el valor d’una cosa perquè existeix el seu oposat. Els oposats s’enllacen mútuament. Allò calent es refreda i allò refredat es torna a escalfar. La realitat es mostra com un devenir dialèctic: avança i es transforma passant d’una cosa a la contrària.	Per ell no, creu en la immutabilitat radical de la realitat, és a dir, els canvis que afirma Heràclit són només aparences sensorials, la raó ens mena a negar-los. Els canvis visibles, per a ell, són una aparença que amaga una permanència més profunda.