Els pensadors pluralistes

	Empèdocles	Anaxàgores	Leucip i Demòcrit
Punts comuns	No es queden ni amb el punt de vista particular d'Heràclit ni de Parmènides, el que fan és sumar perspectives. Aquests filòsofs tenen una visió pluralista, consideren que la realitat està formada per diversos elements que, moguts per alguna força o principi, s'uneixen o disgreguen formant els éssers concrets. Podem anomenar-los també mecanicistes, ja que es plantegen la natura com el resultat d'aquesta composició d'elements i s'interroguen sobre com es produeixen aquests fenòmens. La natura s'estructura composant-se i descomposant-se en elements de forma mecànica. La physis és un procés de canvis constants, però accepten de Parmènides que el que és no pot venir del que no és: l'existent no ha sorgit d'un sol i únic principi i els canvis que observem són combinacions i recombinacions dels elements primigenis.
Principi de la natura	Els quatre elements bàsics - aigua, aire, terra i foc - es combinen entre ells per l'acció de l'amor, que els uneix, i la força de la discòrdia, que els disgrega, per formar les diverses substàncies que reconeixem.	La realitat està formada per homeomeries, petites llavors que contenen una petitíssima part de tot allò existent. Tot és en tot. Quan s'ajunten, fan néixer les coses, i la disgregació els ocasiona la mort. Tot això a causa de la Nous, intel·ligència ordenadora estesa per l'univers.	L'Ésser de Parmènides no és únic, sinó que està constituït per infinits éssers, àtoms, allò indivisible, que constitueixen les coses. Es distingueixen els uns dels altres per la forma, l'ordre i la posició, i es mouen en el buit.