Som materialistes? Sí

Molta gent (inclosa jo) aprofita el nadal per homenatjar a les seves persones més properes amb regals: joguines, menjar, videojocs, accessoris... Jo, per exemple, aquest any he regalat roba i bombons. Però, som massa materialistes?

A mi quan em pregunten que què vull per nadal sempre contesto el mateix: la teva companyia mama/papa/àvia..., i sempre ho dic amb un to una mica divertit, com si fos una broma. Però pensant-hi més a fons, la veritat és que amb la companyia dels que més m'estimo ja em serveix.

Vivim en una societat materialista, que aprecia més els regals materials que no pas els sentimentals i emocionals. I això crec que és un error. A tothom li agrada sentir-se estimar i poder estimar, doncs, per què no ho demostrem? Penso que a vegades donem per fet que aquella persona ja sap que l'estimes i que l'aprecies, però i si necessita que li demostris? Tan et costaria?

No podrem gaudir de la companyia d'aquells que ens estimem tota la vida i d'això no som concients. Cal apreciar més tots aquells que tenim amb nosaltres, als quals els hi hem de dedicar amor, confiança, dedicació.... Aquest video ilustra tot això que acabo de dir:
Este experimento social hizo cambiar a 27 jóvenes sus regalos de Navidad. ¿Tú lo cambiarías?

La meva reflexió després de veure el video és que el millor regal que li pots fer a algú a qui estimes és el teu temps, la teva atenció i sobretot el teu amor.

Raonar

Un raonament, també anomenat inferència, és un procès lógic del qual podem obtenir noves informacions i arribar a conclusions gràcies a enunciats anteriors o premisses, sempre i quant aquestes siguin vertaderes. És a dir, obtenir una conclusió a partir d'una premissa.

Hi ha dos tipus de raonament: el deductiu i l'inductiu.

• Parlem d'un raonament deductiu quan les premisses recolzen totalment la conclusió. Cal distinguir el concepte veritat/falsedat pels enuncitas o premisses i els conceptes validesa/correcció per les conclusions, si les premisses són vertaderes, la conclusió serà també necessàriament vertadera. Quan un argument o raonament és vàlid i, a més, les seves proposicions són verdaderes, aleshores rep el nom de raonament sòlid o concloent.

Tots els triangles tenen 3 costats + X és un triangle = X té 3 costats

• Per atre banda, el raonament inductiu és aquell en el qual les premisses només recolzen parcialment la conclusió, per aquest motiu, a diferència del raonament deductiu, pot ser que les premisses siguin vertaderes i la conclusió falsa. Per tant el que fa és ampliar la informació, ja que la conclusió aporta dades noves. A més aquesta conclusió només és probable, no és 100% segura.

Conclusió vàlida: x1 és y + x2 és y + x3 és y + x4 és y + xn és y = tot x és y

Conclusió no vàlida: abans d'ahir va plore + ahir va plore + avui ha plogut = tota la setmana plorà

Què sabem de l'argumentació?

Per començar cal aclarir que provar i persuadir són coses diferents, i entre aquestes dos trobem l'argumentació i negociació. Tot i que la primera va més adreçada a un procediment de prova i la segona a una estratègia de persuasió.
Sabem que l'única eina que tenim per afirmar i explicar les nostres idees és l'argumentació, doncs, la capacitat de comprovar els nostres raonaments és molt important, i amb aquest objectiu  hauriem de tornar a la lògica material, la qual busca l'acord entre la realitat lingüística i la realitat extralingüística. És a dir, tornar a la lògica amb l'objectiu de raonar bé, sinònim de la capacitat de fer valdre les coses.

En la cultura medieval va haver el desig i les ganes d'explicar tot allò que el càlcul lògic no era capaç d'explicar. Per tal de convertir-se en ciència, la lògica ha hagut de diferenciar i trencar aquell equilibri entre el mètode i l'objecte, entre la coherència formal i la correspondència amb la lògica natural.
També cal aclarir que la retòrica no s'oposa a la lògica, si no a la irracionalitat. Per tant el que busquem és fonament lògic a la retòrica i no reconèixer fonaments retòrics a la lògica.

Per veure-ho més clar: prova seria explicar la teva opinió a algú, per exemple dir que els dies de tardor t'agraden més perquè et semblen més tranquils i agradables ja que no fa tanta calor ni tant fred com a l'estiu i l'hivern, en canvi persuadir seria intentar fer canviar d'opinió a algú, per exemple dir que els dies de tardor són millors perquè són molt més tranquils i agradables que els d'estiu i hivern perquè el clima és molt millor.
La diferencia principal entre provar i persuadir és que, quan persuadim, volem imposar la nostre opinió sobre la d'algú altre.

Parlem amb una mica de lògica

Nosaltres, com a éssers humans, quasi sempre parlem amb lògica. O almenys amb allò que nosaltres creiem que és la lògica.
Tant el nostre concepte de lògica com la lògica clàssica tenen en comú que tot allò que es diu ho classifiquen en cert o fals. Però també hi ha algo que els diferencia, que és la precisió, és a dir, la forma de dir o descriure allò que estem parlant. La nostre lògica transforma els predicats en algo imprecís (lleig, alt, pobre...); els predicats més comuns no acostumen a dividir la realitat de la qual estem parlant en dos classes disjuntives (el alemanys són aburrits); allò que considerem llenguatge ordinari sempre va acompanyat de quantificadors imprecisos (bastant, algun, molts...) i els raonaments del nostre dia a dia no s'assemblen als raonaments científics. Per tal de que la nostre lògica fos com la clàssica hauriem de corretgir aquestes quatre diferencies.

El fet de que el parlar d'us quotidià utilitzem una lògica diferent de la que utilitza la ciència provoca que hi hagi una distinció en els lleguatges també: llenguatge natural i llenguatge artificial. Com diu A. Deaño a la Introducció a la lògica formal: "Els lleguatges naturals els heretem, en canvi els llenguatges artificials els construïm". Que vol dir això? Que la nostre necessitat i ambició de crear un llenguatge perfecte, sense vaguetats de cap tipus ni contradiccions ens fa voler contruir un llenguatge 'artificial', tot i ser considerat el discurs més antic. Des d'aquest punt de vista, molts filòsofs creuen que la ciència és el llenguatge ben fet.

Es busquen pensadors?

No em sembla normal que, tal com explica aquest article, Es busca filòsof, es busquin filòsofs, és a dir, pensadors per fer certes feines. Que vol dir axò? Que ens hem cansat de pensar? De reflexionar? Hem de pagar a gent per tal de que pensin per nosaltres?
Aquest article ens mostra la situació del temps en el que vivim: empreses, ajuntaments, governs, equips de futbol... busquen a filòsofs per tal de tractar qüestions d'ètica i sentit comú. Que podem esbrinar a partir d'això? Estem professionalitzant la tasca de pensar per tal de no haver de fer-ho nosaltres mateixos, i axí oblidar com atendre a qüestions del dia a dia?
L'article diu, textualment, la capacitat de reflexionar està molt sol·licitada, sembla que no ens adonem que la capacitat de reflexionar la tenim tots, però potser cal desenvolupar-la. No hem d'oblidar que pensar no és ni serà mai una feina.
Com ja hauriem de saber, algunes de les moltes funcions que té la filosofia són ensenyar a pensar bé; entendre i comprendre la realitat; críticar la culutra, és a dir, tenir sentit comú i desenvolupat l'ètica. Aquestes quatre funcions penso que són les que van més íntimament lligades amb el text del que estem parlant, ja que si tothom sapigues pensar bé i saber reflexinar no caldria professionalitzar aquesta tasca: podriem ser crítics, saber el que està bé i el que no, el que és vàlid i el que no i podriem comprendre la realitat per tal de prendre le decisions més adients amb allò que nosaltres considerem correcte i coherent.

Penso que, un bon filòsof, en el cas que sigui contractat per aquestes empreses, el primer que hauria de fer és ensenyar i recordar com pensar i reflexionar per un mateix a tots aquells per qui treballi, per què així puguin qüestionar-se tot allò que vulguin, i a més així poder comprendre el seu voltant.

Filosofia a l'escola

Adela Cortina

Adela Cortina senyala quatre raons bàsiques per les quals la filosofia és imprescindible a l'hora del procés de socialització, que són, respectivament, fomentar la reflexió, la llibertat, la crítica i l'exercici de la raó pública i de la ciutadania. Què vol dir amb això? Per començar la filosofia i saber filosofar ajuda a les persones ha conèixer el seu interior, les seves virtuts i els seus punts febles, per tant ens ajuda a entendre el nostre voltant d'una forma única, d'això se'n diu també llibertat. La segona tasca de la que parla és l'estimulació de la capacitat crítica de cada persona per poder diferenciar, per exemple, entre el que passa i el que hauria de passar, i per fer això també cal excercitar l'argumentació, i així poder fonamentar les nostres idees per tal de que els altres les puguin entendre, acceptar, rebutjar... Per acabar, parla de forjar uns ciutadans que puguin senti-se com a lliures i iguals, per aquest motiu aquesta societat educa des del punt de vista étic. Totes aquestes tasques que haurien de fonamentar-se ens aporten aquests coneixements bàsics i aquesta atracció pel saber totalment necessària.

El mètode filosòfic més útil

Partim de que hi ha 7 mètodes filosófics bàsics: intelectual·lista, empirista, racionalista, anàlisi del llenguatge, existencial, transcendental i hermenèutic. Tots ells segueixen o bé una via lògica o bé una via existencial. Per mi, el mètode més 'útil' és l'empirista, que segueix una via més aviat lògica.

L'empirisme afirma que tot coneixement es basa en l'experiència, els experiments, els contrastos, és a dir, en el coneixement de la realitat externa, sensible, material i quantificable, en canvi nega la possibilitat d'idees espotànies. El coneixement humà pot aspirar a dos tipus de veritat: veritat de raò, propies de les ciències formals, es basen en la deducció d'uns principis a partir d'altres, que significa que són veritats correctes però no ens proporcionen informació sobre la realitat externa. I les veritats de fet:  propies de les ciències empíriques, que ofereixen informació sobre el món. La seva veritat o falsedat només es poden comprovar a través de l'experiència, única font de coneixement possible.

He escollit aquest mètode perquè crec que és el que més s'ajusta a la realitat i em sembla un mètode factible ja que s'ocupa dels fets que realment han succeït, a més és autocorrectiu i progressiu i no considera les seves conclusions com a finals, sinó que poden anar canviant vers els resultats. Em sembla molt útil perquè reivindica el valor de l'experiència.

Per què hauriem d'estudiar filosofia?

 La filosofia ens fa saber, ens fa ser crítics i ens fa ser únics.

Per aquest motiu penso que hauriem d'estudiar filosofia, ja que, a més, ens ensenya a diàlogar i a pensar per nosaltres mateixos. D'aquesta forma tindríem pensament creatiu per poder resoldre problems o dificultats, pensament curós per pensar en els altres i aprendre a empatitzar... Estudiar filosofia ens ensenyaria a reflexionar, a pensar repetidament sobre alguna cosa de la que no estem segurs, per exemple. També obririem més la ment, és a dir, no ens tancariem en una unica opinió, sino que, com la filosofia es tracta de plantejar-se qüestions, hauriem de pensar més enllà. Si estudiésim filosofia des de ben petits, desenvolupariem molt més les nostres habilitats de pensament, per tant, podríem fer-nos preguntes i humanitzar-nos una mica més.

Què és per mi la filosofia?

                                                                              

Realment, creus que es pot definir?

Són molts els filósofs que han intentat donar una definició del que és la filosofia al llarg dels anys, cada un des del seu punt de vista, i és precisament això la filosofia, pensar i veure més enllà del que veuen els altres. La filosofia ha tingut moltes definicions al llarg de la història: opció existencial, elecció de vida, aspiració al saber... En greg, el significat de filosofia és 'amor pel saber'. I té raó, nosaltres fem constantment filosofia per saber coses que ens criden l'atenció: Per què som aquí? D'on venim? Quin significat té la nostra vida?... Ens estimem saber la veritat per davant de tot, i això és degut a que som éssers curiosos per naturalesa, no ens agrada viure en la ignorància. Des de sempre la filosofia ha intentat buscar respostes de forma racional a preguntes que no sabem respondre, però, compte! Sempre sense comprovar-ho. Quan fem una teoria sobre algun tema estem parlant de filosofia, però si decidim fer un procès experimental i comprovat parlem de ciència. Hi ha una petita línia divisòria entre aquests dos conceptes: la filosofia no s'estudia, la ciència sí.

Per mi la filosofia pensar és per un mateix.
És ser curiós i fer-se preguntes, voler saber més del que ens ensenyen.
Anar més enllà del que sabem.