Partim de que hi ha 7 mètodes filosófics bàsics: intelectual·lista, empirista, racionalista, anàlisi del llenguatge, existencial, transcendental i hermenèutic. Tots ells segueixen o bé una via lògica o bé una via existencial. Per mi, el mètode més 'útil' és l'empirista, que segueix una via més aviat lògica.
L'empirisme afirma que tot coneixement es basa en l'experiència, els experiments, els contrastos, és a dir, en el coneixement de la realitat externa, sensible, material i quantificable, en canvi nega la possibilitat d'idees espotànies. El coneixement humà pot aspirar a dos tipus de veritat:
veritat de raò, propies de les ciències formals, es basen en la deducció d'uns principis a partir d'altres, que significa que són veritats correctes però no ens proporcionen informació sobre la realitat externa. I les
veritats de fet: propies de les ciències empíriques, que ofereixen informació sobre el món. La seva veritat o falsedat només es poden comprovar a través de l'experiència, única font de coneixement possible.
He escollit aquest mètode perquè crec que és el que més s'ajusta a la realitat i em sembla un mètode factible ja que s'ocupa dels fets que realment han succeït, a més és autocorrectiu i progressiu i no considera les seves conclusions com a finals, sinó que poden anar canviant vers els resultats. Em sembla molt útil perquè reivindica el
valor de l'experiència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario