Aquest text de John Locke correspon al segon tractat sobre el govern civil, al capítol XIX.
Tracta sobre allò que pot provocar un desequilibri en una societat pacífica, com persones honrades poden tornar-se rebels a causa de les accions dels altres i com evitar que això pugui passar.
Locke diu que els legisladors, havent estat designats per protegir el poble, les seves llibertats i els seus béns, seran igual de rebels que aquells que intenten usurpar el poder legislatiu per la força, ja que d'aquesta manera es posaran en estat de guerra amb aquells que els havien nomenat protectors i guardians de la seva pau.
D'altra banda, diu que s'estableixen els fonaments de la rebel·lió en el moment que s'afirma al poble que aquest resta eximit d'obediència quan s'atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats. Això pot ocasionar guerres civils o conflictes, per tant cal rebutjar a aquesta doctrina destructiva per a la pau del món.
Seguint aquest mateix criteri, s'hauria d'afirmar que els homes honrats no poden plantar cara a aquells que no ho són perquè això podria ocasionar desordres o desequilibris.
Locke aclareix que qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí.
En comparació, quan Hobbes es referia a una forma de societat civil parlava més de monarquia totalitària. Creia que tots els homes eren iguals i que el més bàsic i fonamental de la naturalesa humana era l'instint de conservació. Aquest instint és la causa d'un enfrontament entre homes, provocant la guerra. No hi ha res que reguli la convivència entre els homes, és necessària una ordre artificial. Hobbes determina que és necessari que tots els homes encarreguin a un home la seva representació. El poder d'aquesta persona serà indivisible i absolut, encarregant-se que no hi hagi conflictes entre el poble que representa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario