George Berkeley, dissertació

George Berkeley va ser un filòsof irlandès representant de l'empirisme britànic. La seva filosofia estava fortament influenciada per les seves conviccions religioses i l'objectiu d'aquesta era combatre tant l'ateisme com l'escepticisme.

Berkeley defensava que l'idealisme era l'única forma coherent de ser empirista.

Segons ell, si acceptem que tot el nostre coneixement prové de l'experiència i apliquem aquest principi de manera rigorosa, ens adonarem que no tenim cap certesa sobre l'existència real dels objectes que percebem al nostre voltant, d'aquesta forma només podem estar segurs de la nostra pròpia experiència: podem afirmar que veiem un color en concret o que sentim un so en concret, però no tenim cap prova que allò que provoca aquest so o color existeixi per si mateix. Un arbre per exemple, podem veure el color marró del tronc i el verd de les fulles, però, seguint el pensament de Berkeley, no podem afirmar que aquest arbre existeixi per si mateix. Coneixem les percepcions i sabem segur que les tenim, però no podem afirmar que provinguin de res exterior i independent de nosaltres, per tant, Berkeley dedueix d'aquí que l'existència de les coses equival al fet que algú les percebi. El filòsof diu que l'autèntica realitat està formada per l'esperit que experimenta les sensacions i qualitats immaterials i no per les coses materials. Amb això, Berkeley no vol dir que només existeixi el 'jo'.

Afirma també que la idea de Déu no pot haver estat produïda per la nostra imaginació. Aquesta idea té tanta força que cal que hagi estat produïda per un ésser que realment existeix. Conclou dient que, com les idees han de tenir causa, aquestes són creades per Déu, que és també creador de totes les ànimes.

Així que, Berkeley nega l'existència de la matèria. El seu immaterialisme espiritual sosté que només existeix Déu, les ànimes (creades per Déu) i les idees.

Les idees i la filosofia de Berkeley van generar la hipòtesi solipsista: res no existeix fora el contingut d'una ment i el que sembla una realitat exterior no és més que una ficció creada per aquesta ment. Al solipsisme s'arriba a través d'adonar-se que tinc idees i que aquestes són realitats que només poden estar contingudes en la ment (idealisme). Per al solipsista no hi ha proves segures que l'obliguin a inferir que les idees de la seva ment puguin referir-se a altres realitats no mentals.