David Hume, text nº14

Aquest text de David Hume correspon al tractat sobre la naturalesa humana.

Tracta sobre com la naturalesa d'acció de l'home, tant física i psíquicament, treballa. Explica els esdeveniments que es donen a l'organisme i com som incapaços de donar una raó per aquests fets.

Hume comença dient que en els casos particulars de l'operació dels cossos, no descobrim res a part  del fet que un esdeveniment segueix un altre, sense saber o conèixer cap força o poder pel qual opera la causa, ni cap connexió entre aquesta i l'efecte que se li suposa.

Quan parlem de les operacions de la ment humana sobre el cos, som incapaços també de veure la connexió o vincle que uneix el moviment del cos i la volició de la ment, o l'energia per la qual la ment produeix aquest efecte. Hume diu que l'autoritat de la voluntat sobre les mateixes facultats i idees no és comprensible. En conjunt, el filòsof diu que no hi ha un sol cas de connexió que ens sigui concebible a la natura.

Tots els esdeveniments semblen estar separats, ser independents uns dels altres. Un esdeveniment segueix un altre, però mai podem observar un vincle entre ells: sembla que estiguin units, però no connectats.

Hume diu que com no podem fer-nos una idea de quelcom que no ha aparegut mai davant del nostre sentit extern o sentiment intern, necessàriament la conclusió sembla ser que no tenim cap idea de la connexió o del poder.

En comparació amb un altre filòsof sobre la naturalesa humana, Hobbes tenia una visió materialista sobre l'home, considerava els cossos com els únics objectes reals de la consideració racional, que poden actuar o patir l'acció d'altres. Sostenia que la realitat és mecànica i que Déu s'hi ha de considerar com un cos. Deia que l'explicació de tot està en la superfície i en el moviment dels cossos. Les emocions no són més que moviments del cos provocats

pels desitjos i la voluntat no és lliure perquè està determinada pels objectes externs, provocants el desig.

John Locke, text nº 10

Aquest text de John Locke correspon al segon tractat sobre el govern civil, al capítol XIX.

Tracta sobre allò que pot provocar un desequilibri en una societat pacífica, com persones honrades poden tornar-se rebels a causa de les accions dels altres i com evitar que això pugui passar.

Locke diu que els legisladors, havent estat designats per protegir el poble, les seves llibertats i els seus béns, seran igual de rebels que aquells que intenten usurpar el poder legislatiu per la força, ja que d'aquesta manera es posaran en estat de guerra amb aquells que els havien nomenat protectors i guardians de la seva pau.

D'altra banda, diu que s'estableixen els fonaments de la rebel·lió en el moment que s'afirma al poble que aquest resta eximit d'obediència quan s'atempta il·legalment contra les seves llibertats i propietats. Això pot ocasionar guerres civils o conflictes, per tant cal rebutjar a aquesta doctrina destructiva per a la pau del món.

Seguint aquest mateix criteri, s'hauria d'afirmar que els homes honrats no poden plantar cara a aquells que no ho són perquè això podria ocasionar desordres o desequilibris.

Locke aclareix que qualsevol dany ocasionat en aquests casos no és pas imputable a aquell qui defensa els seus propis drets, sinó a aquell qui envaeix els del seu veí.

En comparació, quan Hobbes es referia a una forma de societat civil parlava més de monarquia totalitària. Creia que tots els homes eren iguals i que el més bàsic i fonamental de la naturalesa humana era l'instint de conservació. Aquest instint és la causa d'un enfrontament entre homes, provocant la guerra. No hi ha res que reguli la convivència entre els homes, és necessària una ordre artificial. Hobbes determina que és necessari que tots els homes encarreguin a un home la seva representació. El poder d'aquesta persona serà indivisible i absolut, encarregant-se que no hi hagi conflictes entre el poble que representa.

George Berkeley, dissertació

George Berkeley va ser un filòsof irlandès representant de l'empirisme britànic. La seva filosofia estava fortament influenciada per les seves conviccions religioses i l'objectiu d'aquesta era combatre tant l'ateisme com l'escepticisme.

Berkeley defensava que l'idealisme era l'única forma coherent de ser empirista.

Segons ell, si acceptem que tot el nostre coneixement prové de l'experiència i apliquem aquest principi de manera rigorosa, ens adonarem que no tenim cap certesa sobre l'existència real dels objectes que percebem al nostre voltant, d'aquesta forma només podem estar segurs de la nostra pròpia experiència: podem afirmar que veiem un color en concret o que sentim un so en concret, però no tenim cap prova que allò que provoca aquest so o color existeixi per si mateix. Un arbre per exemple, podem veure el color marró del tronc i el verd de les fulles, però, seguint el pensament de Berkeley, no podem afirmar que aquest arbre existeixi per si mateix. Coneixem les percepcions i sabem segur que les tenim, però no podem afirmar que provinguin de res exterior i independent de nosaltres, per tant, Berkeley dedueix d'aquí que l'existència de les coses equival al fet que algú les percebi. El filòsof diu que l'autèntica realitat està formada per l'esperit que experimenta les sensacions i qualitats immaterials i no per les coses materials. Amb això, Berkeley no vol dir que només existeixi el 'jo'.

Afirma també que la idea de Déu no pot haver estat produïda per la nostra imaginació. Aquesta idea té tanta força que cal que hagi estat produïda per un ésser que realment existeix. Conclou dient que, com les idees han de tenir causa, aquestes són creades per Déu, que és també creador de totes les ànimes.

Així que, Berkeley nega l'existència de la matèria. El seu immaterialisme espiritual sosté que només existeix Déu, les ànimes (creades per Déu) i les idees.

Les idees i la filosofia de Berkeley van generar la hipòtesi solipsista: res no existeix fora el contingut d'una ment i el que sembla una realitat exterior no és més que una ficció creada per aquesta ment. Al solipsisme s'arriba a través d'adonar-se que tinc idees i que aquestes són realitats que només poden estar contingudes en la ment (idealisme). Per al solipsista no hi ha proves segures que l'obliguin a inferir que les idees de la seva ment puguin referir-se a altres realitats no mentals.

Thomas Hobbes, infografia

A partir del següent enllaç podràs veure una petita infografia de Thomas Hobbes:

Thomas Hobbes