La filosofia de Plató

En primer lloc, el primer text parla sobre la idea de que un concepte pot participar en més d'una idea. Les coses es relacionen amb les Idees en tant que les coses participen d'aquelles, són una part d'elles. Ara bé, les coses no participen només d'una única Idea sinó de totes aquelles incloses en la seva essència.  Aquesta teoria portaria a pensar que les Idees, que són úniques, també són múltiples en tant que totes les coses del món sensible que participen d'elles en són una part, però igual que no pensem que per moltes representacions que hi hagi d'un paisatge aquest es multiplica, tampoc es multipliquen les Idees.

Aquesta teoria Plató la crea amb la finalitat de saber quines característique tenen les idees, que entra dins de la teoria de les idees, on Plató defensa la possibilitat d’assolir veritats objectives, universals i absolutes sobre la realitat. Pensa que de les coses del món físic o material, que percebem a través dels sentits, és impossible obtenir-ne un coneixement vertader.

El segon text, parla sobre la teoria platónica de l'ànima. Cal aclarar que hi ha tres tipu d'ànima: la racional, és la seu de la intel·ligència i té com a funcions el coneixement i el govern del cos; la irascible, és el lloc de les emocions i els sentiments nobles i té com a virtut relacionada la valentia;  l'apetitiva, representa la part més terrenal i irracional de l’ànima i és la font del desig de plaers i bens materials.

Segns Plató únicaments els savis, és a dir els filosofs, podien ser governants en un polis ideal, jaa que en ells predomina la raionalitat. D'aquesta forma planteja una divisió del treball tenint en compte les aptituds individuals de cada ciutadà. Els productors (comerciants, artesans i pagesos) es dedicarien al treball necessari per tal d'abastar l'Estat, ja que ells són els que gaudeixen d'aquests plaers (menjar, beguda...). La seva virtut haurà de ser la temperància. Els guardians haurien de ser els defensors de l'Estat davant l'agressió de qualsevol enemic perquè així podrien demostrar el seu coratge natural i aconseguir el reconeixement i l'honor que busquen. La seva virtud és la fortalesa. Per últim, els governants, la virtut dels quals és la prudència, haurien de sortir d'entre els guardians més coratjosos i intel·ligents.

Tot i que cadascuna de les facultats de l'ànima té funcions diferents, la part racional és la més important per a Plató, ja que amb ella assolim el veritable coneixement i perquè la seva funció és també equilibrar totes les necessitats de l'ésser humà. Quan això s'aconsegueix, Plató diu que hem assolit la virtut, perquè ser virtuós vol dir fer ben fet allò que hem de fer.