El mite de Demiürg

Plató, amb el mite de Demiürg, vol explicar la relació que existeix entre el món sensible o material i el món de les idees.

El mite diu que en l’origen hi havia el món de les idees, el Demiürg, que és considerat un artesà diví, i una massa caòtica i informe (sense forma). Aquesta matèria desordenada, com Plató deia, posseeix per naturalesa una tendència al canvi i a l'atzar, és imperfecta. Doncs bé, explica el mite que el Demiürg, prenent el món de les idees com a model, va anar treballant igual que un escultor sobre aquesta massa caòtica, creant el que ara anomenem món sensible.

Per tant, Plató afirma que el nostre món no és res més que una còpia imperfecta del món de les idees, creada pel Demiürg. El nostre món sensible no és un caos (desordre), sinó un cosmos (ordre), ja que està organitzat segons l’harmonia que hi ha al món intel•ligible. D’aquesta manera, cal entendre cada objecte físic com una materialització particular d’una idea universal eterna i immutable, com la rèplica en matèria d’una idea immaterial.

Ara bé, el Demiürg introdueix en les coses una finalitat que les porta a buscar la seva pròpia perfecció,. Podem relacionar aquesta aspiració de tots els éssers per assolir la seva màxima plenitud amb el fet que situï com a idea màxima de la jerarquia de l’intel•ligible la idea de Bé o Bellesa. Aquesta aspiració envers el Bé és el que en el món intel•lectual fa referència a la dialèctica, en quant a procés racional que permet d’elevar-se progressivament cap al coneixement de les idees superior.

Plató diu en aquest mateix mite que el temps comença a existir a la vegada que el Demiürg introdueix en la matèria caòtica elements d’ordre.
Per tant, podem observar que aquest mite platónic es relaciona de més d'una forma amb la teoria de Plató: tant a nivell d'aspiracions com a nivell de creació.