El mite de la caverna

Podríem afirma que en el bell mite de la caverna es concentra el més profund de tot el pensament de Plató. Pretén mostrar-nos la seva visió de la natura humana, la seva coneguda teoria de les idees, el procés mitjançant el qual els humans arribem al coneixement, etc.

En el mite, Plató relata l'existència d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna, lligats de manera que han de mirar sempre endavant a causa de cadenes, sense poder mai girar el cap. La llum que il•lumina la caverna la reben d'un foc encès darrera d'ells.

Arribats aquí, Plató, ens diu que imaginem entre el foc i els encadenats un camí elevat al llarg del qual s'ha construït un mur, per aquest camí hi passen uns homes que porten tota mena de figures que els sobrepassen. Els captius, amb els caps immòbils, no han vist res més que les ombres projectades pel foc al fons de la caverna i s'arriben a creure que allò que veuen no són ombres, sinó objectes reals.

Plató diu que si un d'aquests captius fos alliberat i sortís al món exterior tindria greus dificultats per adaptar-se a la llum enlluernadora del sol, de manera gradual s'acostumaria a mirar els objectes mateixos i a la fi descobriria tota la bellesa del cosmos. S'adonaria que pot contemplar amb nitidesa les coses, apreciar-les.

Plató fa entrar de nou el presoner a l'interior de la caverna perquè doni la bona notícia a aquella gent presonera de la foscor i esclavitzada, que ha de procurar convèncer-la que viu en l'engany. Però el prenen per un boig i es riuen d'ell. Si algú intentés deslligar-los el matarien; així són els presoners: ignorants, incultes i violents.

Avui dia, en el món informatiu, publicitari i tecnòlogic en el que vivim, és molt fàcil deixar-nos emportar per les masses, fent que no ens comportem com realment som. Aquesta influència transforma la societat, la cultura, la moda... Determina la forma com som, ens marca els límits del bé i el mal, ens diu com hem d'actuar i un llarg etcètera. Bàsicament ens condiciona la forma de veure la realitat. El problema sembla ser que les persones manipulades no són conscients 'això. Perquè no passi això és bàsic aprendre a contrastar i observar tot allò que ens arriba, fugint així de la ignorància.

És un parel·lisme amb aquest mite, on la societat informativa és la que ens vol fer creure que no hi ha més enllà de les ombres sobre les parets de la caverna.

La filosofia de Plató

En primer lloc, el primer text parla sobre la idea de que un concepte pot participar en més d'una idea. Les coses es relacionen amb les Idees en tant que les coses participen d'aquelles, són una part d'elles. Ara bé, les coses no participen només d'una única Idea sinó de totes aquelles incloses en la seva essència.  Aquesta teoria portaria a pensar que les Idees, que són úniques, també són múltiples en tant que totes les coses del món sensible que participen d'elles en són una part, però igual que no pensem que per moltes representacions que hi hagi d'un paisatge aquest es multiplica, tampoc es multipliquen les Idees.

Aquesta teoria Plató la crea amb la finalitat de saber quines característique tenen les idees, que entra dins de la teoria de les idees, on Plató defensa la possibilitat d’assolir veritats objectives, universals i absolutes sobre la realitat. Pensa que de les coses del món físic o material, que percebem a través dels sentits, és impossible obtenir-ne un coneixement vertader.

El segon text, parla sobre la teoria platónica de l'ànima. Cal aclarar que hi ha tres tipu d'ànima: la racional, és la seu de la intel·ligència i té com a funcions el coneixement i el govern del cos; la irascible, és el lloc de les emocions i els sentiments nobles i té com a virtut relacionada la valentia;  l'apetitiva, representa la part més terrenal i irracional de l’ànima i és la font del desig de plaers i bens materials.

Segns Plató únicaments els savis, és a dir els filosofs, podien ser governants en un polis ideal, jaa que en ells predomina la raionalitat. D'aquesta forma planteja una divisió del treball tenint en compte les aptituds individuals de cada ciutadà. Els productors (comerciants, artesans i pagesos) es dedicarien al treball necessari per tal d'abastar l'Estat, ja que ells són els que gaudeixen d'aquests plaers (menjar, beguda...). La seva virtut haurà de ser la temperància. Els guardians haurien de ser els defensors de l'Estat davant l'agressió de qualsevol enemic perquè així podrien demostrar el seu coratge natural i aconseguir el reconeixement i l'honor que busquen. La seva virtud és la fortalesa. Per últim, els governants, la virtut dels quals és la prudència, haurien de sortir d'entre els guardians més coratjosos i intel·ligents.

Tot i que cadascuna de les facultats de l'ànima té funcions diferents, la part racional és la més important per a Plató, ja que amb ella assolim el veritable coneixement i perquè la seva funció és també equilibrar totes les necessitats de l'ésser humà. Quan això s'aconsegueix, Plató diu que hem assolit la virtut, perquè ser virtuós vol dir fer ben fet allò que hem de fer.

El mite de Demiürg

Plató, amb el mite de Demiürg, vol explicar la relació que existeix entre el món sensible o material i el món de les idees.

El mite diu que en l’origen hi havia el món de les idees, el Demiürg, que és considerat un artesà diví, i una massa caòtica i informe (sense forma). Aquesta matèria desordenada, com Plató deia, posseeix per naturalesa una tendència al canvi i a l'atzar, és imperfecta. Doncs bé, explica el mite que el Demiürg, prenent el món de les idees com a model, va anar treballant igual que un escultor sobre aquesta massa caòtica, creant el que ara anomenem món sensible.

Per tant, Plató afirma que el nostre món no és res més que una còpia imperfecta del món de les idees, creada pel Demiürg. El nostre món sensible no és un caos (desordre), sinó un cosmos (ordre), ja que està organitzat segons l’harmonia que hi ha al món intel•ligible. D’aquesta manera, cal entendre cada objecte físic com una materialització particular d’una idea universal eterna i immutable, com la rèplica en matèria d’una idea immaterial.

Ara bé, el Demiürg introdueix en les coses una finalitat que les porta a buscar la seva pròpia perfecció,. Podem relacionar aquesta aspiració de tots els éssers per assolir la seva màxima plenitud amb el fet que situï com a idea màxima de la jerarquia de l’intel•ligible la idea de Bé o Bellesa. Aquesta aspiració envers el Bé és el que en el món intel•lectual fa referència a la dialèctica, en quant a procés racional que permet d’elevar-se progressivament cap al coneixement de les idees superior.

Plató diu en aquest mateix mite que el temps comença a existir a la vegada que el Demiürg introdueix en la matèria caòtica elements d’ordre.
Per tant, podem observar que aquest mite platónic es relaciona de més d'una forma amb la teoria de Plató: tant a nivell d'aspiracions com a nivell de creació.