L'eutanàsia

Si fossis un malalt terminal, els calmants no et fessin prou efecte, i estiguessis adolorit cada dia sabent que no hi ha solució al teu problema, voldries seguir vivint? O preferiries posar-hi fi al patiment?

L'eutanàsia ha d'estar clarament regulada. Sabem que és la lliure decisió de què li prenguin la vida a algú si pateix forts dolors, una irreversible malaltia propera a la mort i cap alternativa.
L'argument més poderós a favor de l'eutanàsia és permetre al malalt posar final a patiments innecessaris i degradants que no li permetin portar una vida plena, sinó de dolor, situació que aniria en contra del lliure desenvolupament de la seva personalitat i dignitat com a persona humana. D'aquesta manera és com sorgeix la necessitat de legalitzar l'eutanàsia, per aprovar l'exercici d'una mort digna, sota condicions estrictes que impedeixin el seu abús. Estaríem parlant del principi d'autonomia, el dret del pacient a prendre decisions sobre el seu propi cos, i l'obligació dels sanitaris a parar amb el patiment i donar-li el dret de la qualitat de vida.

Els arguments en contra d'aquesta pràctica sempre van lligats a l'església, que diu que la nostra vida no ens pertany, sinó que li pertany a Déu.

Et sents còmode amb persones que afirmen que la teva vida no és teva? Persones que posen per sobre una figura suposadament divina a la teva felicitat? Que no et deixen decidir com viure?

Jo, no ho comparteixo

Protàgores d'Abdera

El següent text posa en manifest la doctrina de Protàgores d'Abdera, un pensador que creia que l'home és la mesura de totes les coses.

Text sobre Protàgores d'Abdera

Protàgores simplement admetia allò que es manifesta als ulls de cadascú. Per ell, la matèria està en continu moviment i els sentits van canviant al llarg del temps. Diu que la matèria pot ser tot el que a cadascú li sembli. Seguia una doctrina subjectivista sensualista basada en què no existeix la veritat absoluta, sinó la veritat relativa i tot allò que l'home percep a través dels sentits és veritat. El sistema de Protàgores és un sistema escèptic: afirma que les realitats que capten els nostres sentits poden ser contradictòries, no només amb realitats d'altres persones, sinó també amb la nostra pròpia realitat uns anys després, en circumstàncies diferents... Dir això és el mateix que dir que totes aquestes formes de percebre el món són falses, no podem diferenciar entre la veritat i l'error, l'aparença i la realitat. Per tant, les percepcions vàries i contradictòries són la nostra forma de mesurar la realitat i la veritat de les coses.

Quan el text es refereix a una percepció sensible, està parlant de la percepció que només arriba a on arriben els nostres sentits, per tant, una percepció de curt abast. I quan es refereix a l'escepticisme parla d'una actitud de desconfiança o dubte que es manifesta davant la veritat o l'afirmació d'alguna cosa. 

'El hombre es la medida de todas las cosas' vol dir que el ser humà és la norma del que és veritat per si mateix, implicant així que la veritat és relativa a cadascú, és una visió antropocèntrica i relativista. La veritat o la falsedat de totes les afirmacions està condicionada per un conjunt de factors que incideixen en la percepció de l'individu.

A diferència de Protàgores, Gòrgies de Leontini, tot i ser també un escèptic, deia que ens és impossible conèixer l'ésser. Nega qualsevol mena de veritat objectiva i ho estén a les normes morals, que són diferents a cada poble, en cada època. Diu que la paraula és l'única forma de realitat, ja que és ella la que la inventa, la modifica i la comunica.
Pròdic de Quios tenia una actitud més pessimista, deia que una mort precoç és un regal dels déus. Defensava un relativisme ètic i deia que els homes primitius veneraven allò del que depenien les seves vides: aigua, foc, sol... però un cop van començar a desenvolupar tècniques veneraven els inventors.
Hípies d'Ellis destacava pel caràcter enciclopèdic dels seus coneixements. Considerava les lleis contràries a la naturalesa, i per això demanava una rebel·lió contra les lleis, que sempre oprimeixen als més febles. Diu que cal retornar a la naturalesa.

Entenc la postura que seguia Protàgores tenint en compte l'època i la forma de pensar d'aquell temps, però no comparteixo la idea perquè avui en dia, en l'actualitat, disposem de moltes facilitats i ajudes per tal de poder descobrir com funciona el món, tot i que encara ens queda molt per investigar i descobrir.