viernes, 12 de abril de 2019

Verificabilitat o falsabilitat?

Karl R. Popper va demostrar la seva opinió davant aquesta qüestió dient que només acceptaria un sistema entre científics i empírics si aquest podia ser contrastat per l'experiéncia, és a dir, que el críteri que s'havia de seguir no era el de verificabilitat, sinó el de falsabilitat.

Les seves idees davant aquest tema eran que no escolliria un sistema científic a partir d'arguments positius, el que ell volia era seleccionar-lo des d'una perspectiva negativa a partir de contrastos i proves empíriques. I això per què? Doncs perquè ell pensava que s'havia d'aprofitar un sistema científic a partir de l'experiéncia.

Resultat d'imatges de karl r popper
Bé, aquesta posició que implicaria? Que no es consideria empíric l'enunciat 'ell vindrà o no vindrà dissabte' , l'enunciat empíric seria 'ell vindrà dissabte'  ja que aquest sí podrà ser refutat, a diferencia del primer.

Aquesta teoria està basada en l'asimetria entre la verificabilitat i la falsabilitat, aquesta asimetria ve de la forma lògica dels enunciats universals. Aquests enunciats poder o no contradir-se amb enunciats singulars, però mai vindran deduÏts d'ells.

Això no passaria a partir d'una proposta on la verificabilitat estigués per davant de la falsabilitat, ja que en aquest cas  la veritat d'un enunciat singular obligaria a que l'enunciat universal també ho fos, quan no té perquè ser així.

En conclusió, escollir la falsabilitat faria que a partir de la deducció poguessim obtenir de la veritat d'enunciats singulars la falsedat d'enunciats universals.